MAGRANA AMB VI

MAGRANA AMB VI

Sota una pell gruixuda i daurada amb tocs rojos, s’amaga un interior curull de llavors recobertes d’una polpa dolça i sucosa de color i brillantor semblant a la dels robins. Descobrim per què tots els pobles que han conegut la magrana li han atribuït nombroses propietats i com aquesta fruita tan deliciosa de començament de tardor amaga un potencial antioxidant enorme. Aquesta fruita es coneix d’ençà dels egipcis (2500 aC) que enterraven les persones amb una magrana per desitjar-los abundància a l’altra vida. Es creu que els cartaginesos la van introduir a la regió mediterrània arran de les guerres púniques i, per això, el nom científic és Punica granatum. Els grecs i romans la van incorporar a la seva rutina alimentària i atribuïen la plantació del primer magraner a la deessa de l’amor Afrodita. A l’Orient Llunyà, la magrana està vinculada a la fertilitat i és un present que es fa als nuvis per desitjar-los molta

Propietats nutricionals

La magrana destaca perquè conté molta aigua (més del 80%) i és baixa en sucres (només 31,8 Kcal per 100 grams). A més, té moltes vitamines i substàncies antioxidants fins al punt que la podem considerar una mena de superfruita:

Provitamina A: en forma de betacarotè (conté 30 micrograms per 100 grams de fruita comestible), es tracta d’un pigment que l’organisme transformarà en vitamina A d’acord amb les seves necessitats. Aquesta vitamina és necessària per al bon estat de la retina i la pell, entre d’altres.

Vitamina C: la magrana conté 20 mil·ligrams de vitamina C per 100 grams de fruita comestible (un valor lleugerament per sota del de la mandarina). Aquesta vitamina participa en la formació de col·lagen (important per a la pell i les articulacions), glòbuls vermells, ossos i dents, afavoreix l’absorció del ferro dels aliments i prevé l’activitat negativa dels radicals lliures, que envelleixen l’organisme.

Vitamines del grup B: es tracta d’un grup de vitamines imprescindibles per al bon funcionament del sistema nerviós. D’aquest grup, la magrana destaca pel contingut en vitamina B9, o àcid fòlic, que intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació d’anticossos del sistema immunològic.

En aquesta ocasió, l'hem preparat amb sucre, vi blanc afruitat i un rajolinet de vinagre.

S'ha deixat macerar tot un matí a la nevera. Penseu que també podeu fer-ho amb edulcorant, suc de taronja, vi negre, vi dolç...com us vingui de gust. Una manera de fer-la i deixar-la més estona macerar és, amb sucre i vinagre negre....aneu però, tastant si va mancant sucre. 

Si us fa mandra pelar i desgranar...piqueu contra el marbre abans d'obrir-la i els grans es desprendran més facilment. I paciència, ja veieu que el cos ho agrairà. 

    ...La música aquesta vegada, haurà de ser aquella que ens parli de Granada, del flamenc de qualitat.....Que haver-ne en hi ha! Lole i Manuel........O els grans: Bebo Valdés i El Cigala a "Lágrimas negras"

CRESTES D'ESPINACS I FORMATGE AL FORN

CRESTES D'ESPINACS I FORMATGE
              empanadillas de espinacas

Aquest és un plat senzill i ràpid de fer. I fetes al forn, no necessitem ni una gota d'oli. Resulten sanes i vistoses!

INGREDIENTS

.un paquet d'oblees

.dos mànecs d'espinacs frescos, o bé, dues bosses dels empaquetats

.un tall de formatge de cabra

.2 grans d'all

1 ou

PREPARACIÓ

Cal tenir present que, si els espinacs són comprats frescos i en cabdell, els haurem de netejar bé. Actualment els venen a les fruiteries força nets, però cal fer-ho a cas atambé. Tallarem les basses i en un recipients gran amb aigua els deixarem ben oberts i anirem canviant l'aigua unes dues vegades més. Cal que no quedi gens de sorra.

En una paella alta, i una mica d'oli, posarem els espinacs escorreguts i deixarem que vagin minvant...queden molt desinflats. Triturarem dos alls i ho escamparem amb la sal que desitgem. Deixarem fregir fins que hagi envegut el líquid( han de quedar sequets) ,anant regirant-los per evitar que s'enganxin.

Si la persona que ens acompanys ha disposat les oblees sobre el marbre, una vegada els espinacs s´hagin refredat una mica, amb una cullera anirem posant les quantitats que deixin tancar bé les oblees. O sigui que, no les ompliu massa!. I sobre del farcit i posarem una petita quantitat del formatge de cabra. Tancarem amb una altra oblea i farem el tancament amb les puntes d'una forquilla. Així evitarem surti el farcit .

Les disposarem en una plàtera de forn i la part del gratinador oberta. Aband d' introduir la plàtera, haurem pintat amb un pinzell la part de dalt amb rovell d'ou .

Es dauraran molt rapidament, i una vegada les veiem amb bon color, amb molta cura les girarem i deixarem que també daurin per sota.

Les servirem amb la part més inflada a la vista, i creieu-nos que no en quedarà ni una!!

La música que pot acompanyar a aquest plat, pot ser un recull de la música de Bebo o Chucho Valdés! Alts i forts, de ben segur els hi ha agradat menjar espinacs!!!