MAGRANA AMB VI

MAGRANA AMB VI

Sota una pell gruixuda i daurada amb tocs rojos, s’amaga un interior curull de llavors recobertes d’una polpa dolça i sucosa de color i brillantor semblant a la dels robins. Descobrim per què tots els pobles que han conegut la magrana li han atribuït nombroses propietats i com aquesta fruita tan deliciosa de començament de tardor amaga un potencial antioxidant enorme. Aquesta fruita es coneix d’ençà dels egipcis (2500 aC) que enterraven les persones amb una magrana per desitjar-los abundància a l’altra vida. Es creu que els cartaginesos la van introduir a la regió mediterrània arran de les guerres púniques i, per això, el nom científic és Punica granatum. Els grecs i romans la van incorporar a la seva rutina alimentària i atribuïen la plantació del primer magraner a la deessa de l’amor Afrodita. A l’Orient Llunyà, la magrana està vinculada a la fertilitat i és un present que es fa als nuvis per desitjar-los molta

Propietats nutricionals

La magrana destaca perquè conté molta aigua (més del 80%) i és baixa en sucres (només 31,8 Kcal per 100 grams). A més, té moltes vitamines i substàncies antioxidants fins al punt que la podem considerar una mena de superfruita:

Provitamina A: en forma de betacarotè (conté 30 micrograms per 100 grams de fruita comestible), es tracta d’un pigment que l’organisme transformarà en vitamina A d’acord amb les seves necessitats. Aquesta vitamina és necessària per al bon estat de la retina i la pell, entre d’altres.

Vitamina C: la magrana conté 20 mil·ligrams de vitamina C per 100 grams de fruita comestible (un valor lleugerament per sota del de la mandarina). Aquesta vitamina participa en la formació de col·lagen (important per a la pell i les articulacions), glòbuls vermells, ossos i dents, afavoreix l’absorció del ferro dels aliments i prevé l’activitat negativa dels radicals lliures, que envelleixen l’organisme.

Vitamines del grup B: es tracta d’un grup de vitamines imprescindibles per al bon funcionament del sistema nerviós. D’aquest grup, la magrana destaca pel contingut en vitamina B9, o àcid fòlic, que intervé en la producció de glòbuls vermells i blancs, en la síntesi de material genètic i en la formació d’anticossos del sistema immunològic.

En aquesta ocasió, l'hem preparat amb sucre, vi blanc afruitat i un rajolinet de vinagre.

S'ha deixat macerar tot un matí a la nevera. Penseu que també podeu fer-ho amb edulcorant, suc de taronja, vi negre, vi dolç...com us vingui de gust. Una manera de fer-la i deixar-la més estona macerar és, amb sucre i vinagre negre....aneu però, tastant si va mancant sucre. 

Si us fa mandra pelar i desgranar...piqueu contra el marbre abans d'obrir-la i els grans es desprendran més facilment. I paciència, ja veieu que el cos ho agrairà. 

    ...La música aquesta vegada, haurà de ser aquella que ens parli de Granada, del flamenc de qualitat.....Que haver-ne en hi ha! Lole i Manuel........O els grans: Bebo Valdés i El Cigala a "Lágrimas negras"